Edició crítica i restauració mètrica del poemet Ez yeu am tal qu’es bo e belh, conservat al Cançoner Vega-Aguiló (Biblioteca de Catalunya, mss. 7-8), el recull més important de lírica posttrobadoresca anterior a Ausiàs March, i en la traducció catalana anònima del Decameron (1429). A partir de la reconstrucció textual de la tornada, aquesta edició proposa per al poema una forma mètrica que coincideix amb la de dues albas anònimes tardanes conservades en testimoniança única al mateix cançoner (Eras diray ço que us dey dir, E quant m’es greu quant no remir). L’anàlisi d’aquesta forma, combinada amb l’estudi del llenguatge i la mise en page del text, permet entreveure el perfil d’una estructura mètrica que emparenta aquestes tres composicions i les situa en la tradició del lai líric i la cançó laiada, gèneres possiblement importats de França que van tenir certa fortuna en la poesia catalana del segle XV.

Critical edition and metrical reconstruction of the poem Ez yeu am tal qu’es bo e belh, copied in the chansonnier Vega-Aguiló (Biblioteca de Catalunya, mss. 7-8), a codex which is considered to be an important cultural bridge between the classical troubadour tradition and later developements such as Catalan and Spanish Renaissance poetry, and in the Catalan translation of the Decameron (1429). The textual reconstruction of the tornada suggests a metrical pattern that is equal to that of two anonymous albas copied in the same chansonnier VeAg (Eras diray ço que us dey dir, E quant m’es greu quant no remir). The metrical form common to these three pièces is that of the lai lirique or the chanson layée, a genre probably imported from France into the Crown of Aragon by the end of the XIVth century, where it was adopted by Catalan poets.