El mateix Arnau de Vilanova dóna a entendre que entre les seves Confessio Ilerdensis (1303) i Confessió de Barcelona (1305) hi ha un cert paral·lelisme. Aquest article fa una passa més: constata que un bon nombre de paràgrafs significatius de la Confessió de Barcelona són la traducció al català del text llatí de la Confessio Ilerdensis. Com que la Confessio Ilerdensis roman encara inèdita, un primer apartat és dedicat a transcriure, acarats, ambdós textos, i a estudiar-los. Després es planteja la pregunta pel sentit de la traducció: no és literal, sinó ad sensum. Respecte de l’original llatí, la versió catalana perd precisió tècnica i complexitat conceptual, però guanya força expressiva, explicativa i persuasiva. Més que un resum autèntic de les doctrines apocalíptiques i espirituals d’Arnau de Vilanova, com sovint se la presenta, la Confessió de Barcelona és la vernacularització de la polèmica escatològica, és a dir, la seva divulgació entre els laics.

Arnau de Vilanova himself hinted that there were some parallels between his Confessio Ilerdensis and Confessió de Barcelona. This article takes it a step further: it proves that a good number of the important paragraphs in the Confessió de Barcelona are actually the Catalan translation of the Latin text of the Confessio Ilerdensis. Since the Confessio Ilerdensis is still unpublished, the first section is devoted to comparatively transcribing and studying both texts. After that, we consider the question of the meaning of the translation: it is not literal but ad sensum. Compared to the Latin original, the Catalan version loses technical precision and conceptual complexity, but it gains in expressive, explanatory and persuasive force. More than a real summary of Arnau de Vilanova’s apocalyptic and spiritual doctrines, as it is often presented, the Confessió de Barcelona is the vernacularisation of the eschatological controversy, that is, its divulgation among laypeople.