Aquest article avalua de nou la poesia d’Andreu Febrer (1374-1440/44). Primer analitza la documentació biogràfica del poeta (del naixement al seu servei a Martí el Jove, rei de Sicília) i la cronologia de l’obra lírica. Després hi observa la confluència de tres tradicions poètiques romàniques (l’occitana, la francesa i la italiana), remarcant el coneixement d’Arnaut Daniel, de les rime petrose de Dante i de la cançó d’absència de la lírica francesa, en particular de Guillaume de Machaut; també proposa la hipòtesi que les quinze poesies conservades formaven part d’un cançoner organitzat i dedicat a Maria de Sícília abans de 1401. Finalment, resitua l’obra de Febrer en el marc de la història de la poesia catalana medieval, atenent a les novetats que introdueix i a la influència en poetes catalans del segle XV.

This article sheds new light on the poetry of Andreu Febrer (1374-1440/44). Firstly, it establishes afresh the chronology of his poems and his biography —from birth up to Febrer’s service to Martin the Younger, King of Sicily. Secondly, it analyses the author’s acquaintance with Occitan, French, and Italian poetry, and stresses the influence of Arnaut Daniel’s poetry and Dante’s rime petrose, as well as that of several French lyrics—including Guillaume de Machaut’s poems on an absent lover. Thirdly, it suggests that Febrer’s fifteen extant poems make up a collection dedicated to Queen Mary of Sicily by 1401. Finally, this article reassesses Febrer’s place in the history of medieval Catalan poetry on account of both his creativity and his influence on fifteenth-century Catalan poets.