El poema 22 d’Ausiàs March s’obri amb una hipèrbole en què el jo poètic declara el seu cas únic en amor. Però quin és el seu cas? Aquest és un dels poemes enigmàtics marquians. Aquest article edita i glossa el poma 22, n'aclareix el tema argumental, i conclou que, lluny de parlar d’amor no correspost, el jo poètic explica que la seua dama rebutja l’amor vera, i que el correspon, però sols amb amor folla, amor sexual. Per no rebutjar-la (i per acceptar amar follament) ell se sent culpable. S’esmenten al treball altres poemes; especialment alguns que tenen en comú aquest mateix tema argumental, i s’estableixen les similituds pertinents. L’ús que fa March de l'amfibòlia positiva es presenta com a clau per a la intel·lecció del poema.

Ausiàs March’s poem 22 begins with an hyperbole in which the poetic voice declares his love case as unique. But what is his love case? This is one of March’s enigmatic poems. This paper, after editing and explaining how poem 22 is built, unravels its theme content, and concludes that, far from talking about unrequited love, the poetic voice presents a case in which he is in love with a lady who rejects true love, and only corresponds him with amor folla, sexual love. For failing to reject her (and for accepting amar follament), he recriminates himself. Other March’s poems in which this theme appears are referred to, and similitudes are established. Particular attention is given to March’s use of positive amphiboly.